entranyable – al menys per a mi – . És la foto prèvia a un partit de
futbol sala contra el Santa Teresa a Móra d'Ebre, en un dels primers
equips que varem formar el TRES D'ABRIL. Anàvem l'esquadra del moment
amb Javi, Garcín, Wopes, Paquito Nevado, Gonzalillo... És entranyable i
doblement nostàlgica perquè el porter – si us fixeu duia els guants- era
Francesc Bauló, company de lleva i amic de batusses, què ja no és entre
nosaltres. Jo aplego moltes memòries d'infantesa tendra al Bacovin, al
barranc de Noya, a la Montanya Pelada, al futbol... Després d'uns anys,
els camins van divergir, però sempre, fins i tot quan la sang de
Francisco era efervescent i els ulls s'amollien a la fatal substància,
la seva mirada lluïa aquell pòsit d'amistat infantil... Descansi en pau,
Francisco Bauló! Per cert, pels futboleros: aquell dia recordo que varem
vèncer 3-1 als totpoderosos mecànics grocs de les monges que comptaven
amb els Galea i cia, i Bauló va parar el que no està escrit! Gonzalillo
va fer el seu hat trick! Era la nostra desfilada cap a la medalla de
plata, perquè perdriem la final a Flix amb el mateix Santa Teresa. La
foto la tinc perquè ens la va fer el pare del porter rival que no era
altre que Fèlix, fill de l'arxiconegut doctor Felix de García, bon amic
dels pares... També en tinc una amb el portel rival.
Miquel Esteve
PD: Animeu-vos a seguir l'exemple de Manguel i Ribillas i pengeu la foto
que teniu de l'època.... No sigueu tímids, au va, tots en xalem!
