I tant que me'n recordo també, no se si va ser Nevado qui va atravessar el vidre (potser sí), i a l'hora de dinar Don Martin va passar el "plateret" i cadascun va haver de posar peles per pagar entre tots el vidre de l'hotel. Quins viatges de fi de curs, mira que ens ho passavem de bé.
dijous, 12 de març del 2009
Me cuesta tanto olvidarte
I Mecano, què!
http://www.youtube.com/watch?v=Ml5YqmmfX4c
Després de trencar vidres, que Déu n'hi do els que vam trencar, no només
ereu els de la classe B, Nuri i Nevado... a algú no li trenca el cor
aquesta cançó? Encara avui em posa la carn de gallina! La podríem
dedicar a tots aquells amors que van caure com els fulls dels fruiters a
la tardor, però que deixen estigma en la branca...
Bona vesprada,
Miquel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)