Don Alfonso in memoriam

>
>
> Un temps enrere varem recordar Francesc Bauló, l'únic dissortat
> company de lleva que ens consta que ha traspassat... L'hem mantingut
> viu en el record amb moltes de les velles fotos que heu penjat en el
> bloc. Em semblaria injust que en el nostre bloc de vivències i
> facècies no hi figurés també una persona entranyable i generosa que va
> marcar la nostra infantesa i adolescència. No és altre que 'don
> Alfonso', el director i flamant professor de mates, també traspassat.
> 'Hola majetes', 'esta clase parece un tonticomio', 'tranquilo Graels
> que te guardo pa fin de fiesta', 'Se ha roto un cristal y tengo
> ligeras sospechas de quienes son los angelitos responsables...' 'No te
> pongas nervioso Lopes' 'Roberto Alcázar y Pedrín!' 'No, si tu Nevado
> eres un angelito echado del cielo a patadas!'... Recordo amb el
> somriure de la memòria boirosa tot aquell llenç de frases de don
> Alfonso... Era únic! Ens va trencar acadèmicament el cordó umbilical
> de la 'bàsica' per afrontar l'Institut i ens va esperonar a fer
> esport, a ser competitius en el camp de futbol, en l'atletisme... Un
> tipus sensacional, noble, amb el batec de cor de minotaure...
>
> En un dels sopars que varem tenir per xerrar sobre la trobada va
> sortir en la conversació de forma reiterada... Nuri Solans, de memòria
> prodigiosa, va rememorar alguns passatges... Així sol passar quan
> l'afecte transcendeix la mort... L'anecdotari lligat a la seva marcada
> personalitat és immens. Com també era intens i particular el seu
> dialecte envers nosaltres... Tota una personalitat. 'Don Alfonso'...
> el recordem... Ens va fer una mica més homes i dones. Descansi en pau!
>
> Miquel
>