>
>
> Un temps enrere varem recordar Francesc Bauló, l'únic dissortat
> company de lleva que ens consta que ha traspassat... L'hem mantingut
> viu en el record amb moltes de les velles fotos que heu penjat en el
> bloc. Em semblaria injust que en el nostre bloc de vivències i
> facècies no hi figurés també una persona entranyable i generosa que va
> marcar la nostra infantesa i adolescència. No és altre que 'don
> Alfonso', el director i flamant professor de mates, també traspassat.
> 'Hola majetes', 'esta clase parece un tonticomio', 'tranquilo Graels
> que te guardo pa fin de fiesta', 'Se ha roto un cristal y tengo
> ligeras sospechas de quienes son los angelitos responsables...' 'No te
> pongas nervioso Lopes' 'Roberto Alcázar y Pedrín!' 'No, si tu Nevado
> eres un angelito echado del cielo a patadas!'... Recordo amb el
> somriure de la memòria boirosa tot aquell llenç de frases de don
> Alfonso... Era únic! Ens va trencar acadèmicament el cordó umbilical
> de la 'bàsica' per afrontar l'Institut i ens va esperonar a fer
> esport, a ser competitius en el camp de futbol, en l'atletisme... Un
> tipus sensacional, noble, amb el batec de cor de minotaure...
>
> En un dels sopars que varem tenir per xerrar sobre la trobada va
> sortir en la conversació de forma reiterada... Nuri Solans, de memòria
> prodigiosa, va rememorar alguns passatges... Així sol passar quan
> l'afecte transcendeix la mort... L'anecdotari lligat a la seva marcada
> personalitat és immens. Com també era intens i particular el seu
> dialecte envers nosaltres... Tota una personalitat. 'Don Alfonso'...
> el recordem... Ens va fer una mica més homes i dones. Descansi en pau!
>
> Miquel
>
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
L'anecdotari amb "Don Alfonso" es multiplica per que el "patiem" a classe i el "gaudiem" a l'esport. Recordo especialment quan deia "López a la pizarra", i M.A i jo com dos pasarells "¿cual de los dos?", "¡LOS DOS POR HABLAR!" i ens fotiem una carrera per triar l'exercici que en principi creiem més senzill per evitar lo inevitable,.....
Doncs si Miquel, m'afegeixo al teu sentit homenatge.
Moltes gràcies Miquel,
T'estic molt agraïda per la part que em toca, ja saps el que vam parlar al sopar.
Petons
Nuri
Unes quantes que recordo amb mes carinyo:
"LA LETRA CON SANGRE ENTRA Y LOS NUMEROS TAMBIÉN".
"ANGELITOS MIOS" o bé "CANALLAS"
Jo el que mes recordo es la frase "¡Morillooooo! ¿Cuantas veces te he dicho que no me pares la mano?". Això era quan em volia donar una colleja de les seves, jo li parava la mà i el seu rellotge sortia volant.
Todo esto es muy memorable y lo recordamos de forma amable, como no podía ser de otra manera. Pero realmente entre el acojone y la ostia de la materia, muchas matemáticas yo no aprendí, aunque creo que alomejor era yo el tocho. Eso si mi futura vocación como Aparejador creo que viene de esa época y copiar "N" veces las formulas de trigonometría, no apredí mucho pero si lo suficiente,
Seguro que donde está ya ha organizado algo, 100 mts. lisos para querubines de no más de 500 años, siempre recordar con sonrisa me hace feliz,
M.A.
Publica un comentari a l'entrada