"Güep master"

Estic compromés amb la organització. Us ho explico amb l'exemple dels ous ferrats amb cansalada. La gallina col·labora, el porc és compromet. EQUILIQUÀ!!!

diumenge, 15 de març de 2009

Dia 6 de Juny: vermut previ.

Quintos i quintes,

Divendres 13 – títol de film de terror – per la nit, al bar Aubals,
varem compartir taula i bon sopar la Victòria Rejano, Nuri Solans, Maria
José Candel, Blanca Cuentra, Montse Mora, Marisa Doblas, Miguel Angel
López, Jordi López i un servidor. (Bé, també hi havia l'Anna, com a
amfitriona, malgrat no ser de la lleva). El cas és que varem xalar molt
amb les contalles i remembrances de la infància. – Increïble i
destacable la memòria de la Nuri. Prodigiosa!!!!! – Varem parlar de fer
més llarg el dia del 6 de juny, sobretot pels que veniu de lluny i us
quedareu per aquí, amortitzant el viatge... Havíem maquinat una mena
d'esmorzar a l'Ermita, unes clotxes i... però el sentit pràctic de les
noies es va imposar i acordàrem un 'vermut 69' el mateix dia cap a les
11:00 hores allà a la terrassa del bar Aubals per preparar el cos per a
la nit amb un aperitiu i alguns 'combinats' (de l'expert en cocktails
Manguel) i similars...
Cal fer menció de la feinada que Montse i Blanca han fet amb suport de
la resta, alhora de preocupar-se per preguntar, esbrinar, dissenyar la
jornada... Val a dir que les noies de la collita del 69 han estat
determinants en tot. S'ha de reconèixer la vàlua femenina! Per cert...
es va fer menció del fet que encara manquen molts ingressos pel sopar.
Eiks! Penseu-hi!!!! S'hauria de fer abans de la data límit que cada cop
és més a prop. Suposo que el nostre il·lustre i mamable güeb màster farà
aquí el recordatori oficial uns dies abans...
La nit va trascolar entre rialles i copes – varem fer cap al Street – i
molt passat tres d'Abril, entre glaçons, vodkes i algun 'caballo
loco'... Personalment, em va fer molta il•lusió veure a la Marisa – què
està igual! Sembla disposta a fer els 100 metres en un instant – . Amb
la resta hem coincidit més o menys per aquests encontorns, tot i que no
sempre hem tingut la ocasió de seure tranquils a departir... Bé, això de
tranquils amb la Jose a la taula... és... ehem... pel que fa a mi... un
miratge (he he he).

Salut i pau!

Miquel